La Rosa Letra

sempre deixen ferides.

Pobrets, no ho poden evitar.
Si el que vols és la flor,
t'hauràs de punxar.

Fixat, sóc tan bonica
que quan em miren
tot s'hipnotitza.

I toca'm,
sóc tan bonica,
tan presumida,
que sento de lluny
com em desitgen.

D'altres s'acosten,
sempre decidits,
em saben delicada,
que fet per ser així.

Pobrets, em volen arrancar,
només una vegada,
després s'haurà acabat.

Fixat, sóc tan bonica
que quan em miren
tot s'hipnotitza.

I toca'm,
sóc tan bonica,
tan presumida,
que sento de lluny
com em desitgen,
com em desitgen.

Fixat, sóc tan bonica
que quan em miren
tot s'hipnotitza.

I toca'm,
sóc tan bonica,
tan presumida,
que sento de lluny
com em desitgen...

(Gracias a Mireia Ruíz por esta letra)