Print

Ens ho ha de dir la veu tremolosa Y trista d'un campanar Un cop de llum i el crit de d'una garsa Que ha despertat amb fam i busca Per entre blats i civades Qualsevol cosa per omplir el pap O potser un gall Que dins la cort canta: La nit és morta i ja es fa clar Mentre jo canto, de matinada La vila és adormida encara S'han despertat mullades les fulles Del camp d'alfals veí S'espolsen l'aigua de la rosada Mentre que arriba la matinada I el sol que les escalfa Fins que les tallin d'un cop de falç Alcen la testa Mullada i fresca Per a caure a terra massa temps hi ha Dintre la vila ja plora un nen I pels afores corren els bens Letras de cancionesAmb el sarró i la bóta a l'esquena Amb un bastó a la mà Se'n va el pastor i el seu gos d'atura Se'n van cap unes altres pastures Trencant rius i cabanyes A les muntanyes volen tornar Surt amb l'aurora Cal sortit d'hora: El camí que han de fer és molt llarg Cap a la vila ja ve el pagès La bossa buida i el carro ple De roig tomàquet i de verdures Collides del seu hort La mula sua i el carro crida I l'home tanca els ulls i somnia Mentre el sol es lleva D'un llit d'alzines, enlluernant Les velletes Que pansidetes Cap a l'església van caminant I ara jo canto de matinada La vila és adormida encara CANCIÓN DE MADRUGADA Nos lo ha de decir la voz temblorosa Y triste de un campanario Un golpe de luz y el grito de una garza Que ha despertado con hambre y busca Entre trigos y avenas Cualquier cosa para llenar el buche O tal vez un gallo Que en el corral canta: La noche ha muerto, y ya clarea Mientras yo canto, de madrugada La aldea duerme todavía Se han despertado mojadas las hojas Del campo de alfalfa vecino Se sacuden el agua del rocío Mientras llega la madrugada Y el sol que las calienta Hasta que las corten de un golpe de hoz Alzan la cabeza Mojada y fresca Para caer a tierra ya queda tiempo En la aldea llora un niño Y por las afueras corren los corderos Con el zurrón y la bota a la espalda Con un bastón en la mano Se van el pastor y su perro guardián Se van hacia otros pastos Cruzando ríos y cabañas A las montañas quieren volver Salen con la aurora Es preciso salir temprano: El camino que han de hacer es muy largo Hacia la aldea ya viene el payés La bolsa vacía y el carro lleno De rojo tomate y de verduras Cogidas de su huerto La mula suda, el carro chirría Y el hombre cierra los ojos y sueña Mientras el sol se levanta Desde un lecho de encinas, deslumbrando A las viejecitas Que marchitaditas Hacia la iglesia van caminando Y ahora yo canto, de madrugada La aldea duerme todavía From Letras Mania