Print

S’ha fet tard; el bar ja tanca i sortim al carrer, la nit és plena i tot camina lentament, aquell temps ens va oblidar. Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí, les hores esborrant l’absència de tants anys. Sé que tot segueix igual. I veig com brilla aquesta nit; fa temps que no em sentia així, tots dos ens vam tirar de cap a un mar perdut. I fins que va arribar el matí, nedant, fotuts en aquest llit… Dos nàufrags s’estan ofegant, és massa tard. No dic res, esmorzarem records i croissantets, inundarem somriures i tempestes. No sabrem d’on bufa el vent. Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir… El sol que crema rere la finestra entrarà sense permís. I ja no brilla aquesta nit; s’ha fos la llum de l’esperit, Letras de cancionessón contes d’uns avantpassats que van morir. I fins que va arribar el matí, nedant, fotuts en aquest llit… No queden marques als llençols, és massa tard. From Letras Mania